L’ ART ha estat una constant en la meua vida, malgrat que em considere un aprenent, un alumne, sóc un navegant a la recerca d’Itaca, més ple de desitg que no de guanys, i un gelós dels que van més lluny, més enllà en la belleza i l’ART.

En aquest viatge, a voltes l’ignorancia m’ha donat l’osadia suficient per a desafiar els Déus i furtar-los els seus tresors, albirant un càstig que es devindrà implacable per l’atreviment.

Estic convençut que la “pedra filossofal” tan buscada pels alquimistes és “el temps” que aplicat degudament pot transmutar tota cosa bruta en OR. Jo he fet or amb el temps, he deprés i encara aprenc dels amics i companys i també he tingut grans mestres que m’han regalat algun trocet del seu saber - ¡que grans regals! -, i ara tot plegat obric una finestra al aire, una web d’ART del tot inacabada que potser anir é omplint si els vents em són favorables.

Veig el camí de l’ART com el Viatge a Itaca de Kavafis musicat per Llach, on no s’ha d’arribar mai, i la travessia és el que esdevé el més important.