Presentació de la Setmana d’Art a Callosa (SAC), Sala d’Audiovisuals de la Casa Municipal de Cultura

De esquerra a dreta:
-Enric Balaguer (Catedràtic, en representació de la Universitat d’Alacant)
-Juana Gallar (Vice-rectora Universitat “Miguel Hernández” d’Elx)
-Francesc Guardiola (Alcalde-President de Callosa d’en Sarrià)
-Rosa Maria Pérez (Regidora de Cultura)
-Toni Ferri (Comissari del SAC)

Una proposta d’intervenció col·lectiva d’art, al nostre poble, llançada per la regidora de cultura, Rosa Maria Pérez, des de l’Ajuntament, em va fer anar a buscar opcions que foren riques i de novetat per a totes les parts implicades. I era ben cert que en serien moltes, donada la proximitat de la Facultat de Belles Arts amb tot el que això comporta, especialment d’alumnes i professors.

Si repassem iniciatives com esta, trobem que a molts llocs hi ha la implicació d’ajuntaments en accions d’art al carrer. Alguns pobles, a la Marina Alta, ja porten anys fent-ne. La major part d’estes accions estan organitzades sobre la premissa de la competitivitat, amb voluntat de premiar els millors. I no és que estiga malament, però volíem fer altres iniciatives on el premi no seleccione, per eliminació i permeta una obertura, un aparador als novençans i a d’altres que volen començar a adquirir experiència. En mirar en eixa direcció, trobem iniciatives com ara a Pego en l’exposició als aparadors i en Agres, amb la denominació d’“Ocupa-ments”, per citar referents en una línia pròxima al que pretenem.

El fet de ser jo mateix estudiant de Belles Arts, em dóna una visió de primera mà de les necessitats expositives que tenim en els primers anys de carrera i trobar esta oportunitat on Callosa ofereix els carrers i els comerços com a sala d’exposició temporal, era cosa d’aprofitar-ho sense dubtar. Com sempre passa, allò més difícil acostuma a ser ajuntar en un mateix projecte a entitats tant diferents com era el cas, d’un poble agrícola i una Facultat de tarannà avantguardista com és Belles Arts... Semblava una parella poc convencional, a més havíem decidit que no hi haguera motivació econòmica per als artistes a fi de complir eixa premissa no selectiva i sí vocacional. Calia posar-ho tot en un mateix SAC.

Després afegírem la música a càrrec de l’Associació d’Amics de la Musica, i la poesia de la mà de J. Carles Ortega.

De tot això vingué un nom per a la criatura, SETMANA D’ART A CALLOSA, o SAC, abreujat i aportant una doble lectura.

Els primers temptejos foren del tot esperançadors, J. Manuel Álvarez va donar el vist i plau i els altres professors, i que en són molts, em van donar suport a la primera i així va ser també amb aquells als que em vaig dirigir fora de la Facultat. Una persona molt especial fou la Vicerectora Juana Gallar que es va implicar totalment des del seu càrrec com a responsable d’Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández i la Degana Sílvia Mercé amb el Vicedegà Emili Roselló de la Facultat d’Altea i tot l’equip de direcció, perquè sense ells no tindria sentit esta aventura d’art entre Altea i Callosa.

Altres, a més a més, em facilitaren contactes valuosos com Milagros Angelini, o acceptaren fer conferències i cursets aportant els seus coneixements desinteressadament a esta Setmana d’Art a Callosa i els seus noms queden escrits en les pàgines del present catàleg. Sempre els estaré agraït, no sols pel que varen fer, regalant-nos el seu temps i sabers sinó també per la gran lliçó d’humilitat que paradoxalment els engrandeix encara més com a persones i professionals. Un cas especial fou Eduardo Lastre que malgrat el seu estat de salut va poder assistir a l’acte inaugural de les jornades.

No fou difícil aconseguir la intervenció de l’altra Universitat, la d’Alacant, per la pròpia iniciativa que tenen des d’Extensió Universitària a implicar-se en allò que signifique difusió i foment del coneixement, en este cas de les arts. Enric Balaguer i Joan Ponsoda obrien la comunicació a l’àrea de Cultura de la Universitat d’Alacant.

Quedava encara un altre aspecte: els artistes, que arrodoniren el projecte i l’enriquiren aportant les seues obres, com ha estat el cas especial del pintor alcoià Toni Miró.

Un altra intenció a considerar era impulsar la participació dels artistes locals i estudiants de l’Escola Municipal d’Art i atendre una qüestió important: donar a conèixer algunes entitats vinculades al poble i a la comarca, un poc desconegudes malgrat les seues activitats per l’art. Ara era una bona opció per a presentar-les.

Hi tenim també un bagatge històric d’artistes al poble i a la comarca poc coneguts fora, així que vaig proposar donar-los a conèixer en esta i en successives edicions de la SAC. Juan Pascual, el primer, és l’artista local amb major producció d’obra i, a més, ha estat “impressionista”, “fauvista” des del principi fins a la seua mort al 2004. Tenint en compte que el que presentem en esta Primera SAC és una mostra d’art contemporani i eixe nou camí en l’art es comença amb la rebel·lió del fauvisme a Paris, i Juanito com se’l coneixia al poble, havia importat a Callosa el fauvisme des de les influències franceses en l’Alger on va viure la seua juventut.

He fet este text a manera de breu explicació de les línies del projecte, així que no ho faré més extens, demane disculpes a aquells que puga oblidar o no haja referenciat correctament. Em queda agrair al comerç local la seua directa acceptació i també a la gent del poble, especialment als majors, que feren un esforç de comprensió per interpretar allò tan estrany per a ells que es mostrava com a ART, demostrant que en els pobles sempre estem disposats a aprendre més.

Però sense els amics i amigues que m’acompanyaren en aquells dies previs embrutant-se les mans i anant de tenda en tenda, de comerç en comerç, col·locant obres, convencent la gent i regalant-me el seu temps i la seua faena. Sense ells no haguera arribat a bon terme esta primera SAC. A ells, Alba, Amèlia i Antonio, Javier, Pedro i Àngels, Rosa Mari, Viqui, Mario, Toni, Gus, i d’altres que han posat quelcom més o menys en esta aventura... I, per suposat, a aquells que han aportat la seua obra i paciència, gràcies a tots.